Després d’anys de retrocés, el pa viu un renaixement. Però se’n consumeix menys que abans, en part perquè s’associa a un producte massa calòric. És cert? Un interessant article del diari ARA desmitifica la creença, molt generalitzada, que el pa és un aliment altament calòric i també destaca les diferències nutricionals que es troben entre un pa artesà i un d’industrial.
Cliqueu aquí si voleu veure l’article:
Segons l’article de l’ARA, “hi ha un factor que explica com cap altre per què mengem molt menys pa que els nostres avis: el convenciment que el pa engreixa. Tot i que les teories més modernes alerten que l’actual obsessió amb les calories no té sentit, el cert és que qualsevol persona que intenta controlar-se el pes para atenció a les calories que ingereix”.
A l’article s’informa que al mercat trobem majoritàriament barres de pa que “es situen al voltant dels 220 grams, cosa que vol dir que qui consumeix una barra al dia ingereix unes 600 calories, un 25%, aproximadament, de l’energia que l’organisme necessita. És molt? La resposta és relativa perquè, com reconeixen cada vegada més els experts en nutrició, alimentar-se bé no consisteix a comptar calories. I, en qualsevol cas, si parlem de calories és evident que el pa en té menys que la majoria d’aliments”.
A l’article es destaca que “el pa emergeix com un element molt recomanable: conté midó (la qual cosa el converteix en una excel·lent font d’energia, sobretot per al cervell i el sistema nerviós), fibra, proteïnes d’origen vegetal, vitamines del grup B i minerals com ferro, magnesi, potassi, iode, zinc i calci. Això vol dir que contribueix al bon funcionament de l’organisme. Sembla ideal? Doncs encara hi ha més: sacia (si en mengem al vespre ens llevarem amb menys gana al matí) i, en canvi, ens aporta molts pocs greixos. El secret està en els hidrats de carboni que conté, d’absorció lenta. Uns hidrats rics en fibra, imprescindibles per fer que els budells treballin correctament i per contribuir a la prevenció de tota mena de malalties, des de la diabetis fins al càncer”.
L’article també analitza que no tots els pans són iguals: “La diferència entre el pa industrial i l’artesà és doble. Per una banda hi ha la qüestió nutricional: el primer té menys vitamines i minerals i més greixos i sucres que el segon. Per una altra hi ha la qüestió del gust: el pa industrial pesa poc, no és cruixent, només està tendre acabat de fer i després es queda fet una goma, o dur com una sabata; és insípid, sec, i sense matisos. L’artesà, en canvi, té consistència, cruix per fora però és humit i amorós per dins, té aroma. Acostumats al pa industrial, el que es troba als supermercats i a la majoria de forns moderns de franquícia, a molta gent els costa menjar pa artesà, entre altres coses perquè és més àcid, el resultat lògic d’una fermentació lenta”.
Finalment, a l’article es destaca que “cada vegada hi ha més forns que tornen a fer un pa artesà i de qualitat, amb massa mare fermentada lentament”.
