Puc posar música de fons al meu establiment? És gratuït o he de pagar alguna cosa? Qui i què em poden exigir al respecte?
Segurament aquestes són algunes de les preguntes que últimament passen pel cap de molts comerciants a l’hora de posar música a les seves botigues. Doncs bé, posem-hi fil a l’agulla i donem-hi una breu resposta.
Drets de propietat intel·lectual: El quid de la qüestió és que la música és susceptible de tenir drets d’autor, d’intèrpret i de productor. Per tant, una cançó pot tenir fins a 3 drets acumulats pels quals les entitats que en tenen encomanada la gestió dels drets d’explotació poden cobrar la tarifa que s’hagi establert al respecte.
Les entitats de gestió: Són entitats que s’han constituït com a associacions de titulars de drets de propietat intel·lectual, i han de comptar amb l’autorització del Ministeri de Cultura espanyol per funcionar com a tals. Algunes són, per exemple, l’SGAE (autors i editors), AIE (intèrprets) i AGEDI (productors).
Quan he de pagar la tarifa? Resumint, el comerciant haurà de pagar la tarifa pels drets de propietat intel·lectual quan faci una “comunicació pública” de les obres registrades en una entitat de gestió. Segons el Tribunal de Justícia de la UE, s’entendrà que hi ha comunicació pública quan es desprengui un caràcter lucratiu de la reproducció dels fonogrames. És a dir, quan posar la ràdio o reproduir música de forma pública a la botiga influeixi directament o indirectament en la millora de les vendes o del servei.
Qualsevol tipus de música està subjecte als drets de propietat intel·lectual? No, també hi ha música de la qual els autors han decidit no reservar-se’n els seus drets de propietat intel·lectual i permetre’n, entre altres coses, la comunicació pública. És el concepte creat per l’organització CreativeCommons, conegut com a Copyleft.
Font: PIMEC
