CONQUERIR PER LA VISTA
El croissant és d’aquelles peces de brioixeria que més es troben a l’aparador flequer. En proposem una variant vistosa i atraient
Per a l’esmorzar, per al berenar, com a aperitiu en la seva versió salada… El croissant, aquesta peça de brioixeria milfullada, s’ha convertit en un dels productes forners ‘clàssics’, de totes mides, gustos i elaboracions, no només a les pastisseries, sinó també als aparadors flequers, que l’han incorporat a la seva oferta i on és manté com una de les peces fortes al vessant més dolç.
Francès o austríac?
Encara que la denominació amb la qual es coneix és francesa (‘croissant’= creixent), sembla que el seu origen és austríac. Hi ha diverses versions sobre la seva creació, però gairebé totes elles la situen a Viena, al segle XVII. Llavors tenia un altre nom i la recepta no era com la que coneixem actualment.
No va ser fins a principis del segle XIX que va arribar a França. La paraula ‘croissant’ es va utilitzar per primera vegada per a aquesta peça fornera al diccionari francès Littré, el 1863, i la primera recepta es va publicar el 1891, amb un altre tipus de massa. La recepta del primer croissant fullat es va publicar a França el 1905 i es divulgà en els anys següents. El producte va triomfar tant entre els francesos que s’ha convertit en un
dolç tradicional al seu país i ha esdevingut un aliment típic de l’esmorzar francès.
Per Yohan Ferrant
