Una coca ben diferent
A qui no li agrada prendre’s un cafè amb un bon tros de coca? Presentem avui, una recepta que combina totes dues coses…
Des dels albors de la humanitat, moltes civilitzacions celebren el solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any, que a Europa sol caure en la setmana del 20 de juny. Aquesta festivitat pagana es va assimilar amb l’arribada de la cristiandat i es va convertir en la revetlla de Sant Joan.
Que no faltin les coques
Una celebració d’aquestes característiques té, normalment, uns rituals gastronòmics específics . En el cas d’aquesta, com a la major part de les revetlles, entra en escena la coca, un producte a base d’una massa plana, amb tot tipus d’ingredients per sobre (farciment, optatiu) que es menja a tota la costa mediterrània. La seva aparença ja ens indica que és parenta d’altres plats amb una base similar al pa, com la pizza o la pissaladière. El seu nom prové del verb llatí ‘cocere’, la qual cosa l’emparenta, a més, amb els ‘cakes’ anglesos o els “kuchen” alemanys.
Les receptes de les coques tenen orígens populars, pensades en molts casos per a l’aprofitament de sobres, per no haver de llençar les masses de pa que no havien pujat. I se’ls afegien condiments, generalment, sucre. Així van sorgir les més diverses receptes, primer dolces, i després salades o mixtes, segons la zona.
